Grup de dones integrants de l’Orfeó Virolai a la platja de Biarritz, França

CODI DE REFERÈNCIA: MTAA_SCELC_0012
NOM DE L’OBJECTE: Fotografia
AUTORS / PARTICIPANTS: Autor desconegut
MATERIALS / TÈCNICA: 1 fotografia química
LLOC: Platja en front de l’Hotel Regina de l’Avinguda Emperadriu de Biarritz, França
DATA: 30.05.1960
VOLUM I MIDES: 1 unitat, 12x8cm (fotografia en B/N)
ENTITAT: Centre Moral i Cultural del Poblenou
PARAULES CLAU:
DESCARREGA'T LA FITXA
BIBLIOGRAFIA: VV.AA. Centenari Centre. Centre Moral i Cultural de Poblenou (1910-2010). Ed. Ajuntament de Barcelona-Districte de Sant Martí, 2010.
DESCRIPCIÓ:

Retrat d’un grup d’11 joves integrants de l’Orfeó Virolai amb els peus descalços a la vora de la platja de Biarritz on van viatjar el 30 de maig de 1960.

Història dels inicis del Orfeó Virolai
L’any 1949, i per impuls d’un grup de joves (una setantena), que volien practicar el cant coral, va néixer l’Orfeó Virolai.

La iniciativa va partir del músic Andreu Recasens, (família del actual President de l’entitat) que dirigia un grup de caramelles ubicat al Centre Moral i Cultural del Poblenou al carrer Pallars 174 (el Centre Vell), un local al costat del d’ara, que va ser llogat entre el Passatge Caminal i el carrer Enric Granados (abans Catalunya) i, en aquest edifici industrial (Empresa de Metales y Plateria Ribera) obren el Centre Parroquial.

Al cap d’un parell d’anys de ser fundat ja comptava amb 120 membres, que es van estabilitzat més tard entre 70 i 80 cantaires. L’Orfeó assajava dos dies a la setmana: dimarts i dijous. Al 1952 va participar en la cloenda multitudinària del Congrés Eucarístic Internacional. A partir d’aquell moment va participar en moltes actuacions tant al Centre com arreu de Catalunya i altres indrets: Montserrat 1956, Tarragona 1955, Palau de la Música i Madrid 1958, Radio Barcelona, Palma de Mallorca 1958, Madrid 1957, Sant Sebastià 1960.

De l’anada a Sant Sebastià dos records: un ensurt i un èxit
L’ensurt va tenir lloc a la localització d’Haro, Logronyo, on un tren de mercaderies que es va “colar” davant del que viatjava l’Orfeó, va topar amb un vagons carregats de roques que estaven aturats a dins d’un túnel sense que ningú no ho sabés i molts dels vagons del tren inesperat van descarrilar i caure al ria Duero. Així doncs, gràcies a aquest tren providencial, l’Orfeó va arribar sa i estalvi a la seva destinació amb un rodalies de “nyigui-nyogui” i uns autobusos posats per la RENFE, però la tragèdia va rondar ben propera amb els cantaires i els seus acompanyants.

L’èxit es va assolir en el concert al teatre Kursaal amb una emotiva presentació del mestre Gorostidi, director en aquells moments del prestigiós Orfeó Donostiarra.

L’excursió es va completar amb una ruta per Santander, Laredo, Fuenterrabia, una breu visita a Lourdes, i a Biarritz, os es va fer la fotografia de la gira.

AUTOR DE LA DESCRIPCIÓ: Anna Bedmar



Ajuda’ns a documentar

Si tens alguna dada o informació que pugui complementar la informació difosa en aquest portal sobre el patrimoni dels Ateneus, et convidem a formar part d’aquest projecte participatiu impulsat per la Federació d’Ateneus de Catalunya. A través d’aquest formulari, podràs contribuir a la millora de la informació.