El Cercle Artístic va ser fundat l’any 1881 per un grup de pintors barcelonins amb el propòsit de crear un espai per fomentar la vida cultural de la ciutat. L’any 1884 era conegut com a Centro de Acuarelistas, recuperant tres anys més tard el seu nom original de Cercle Artístic a causa d’una refundació. L’entitat va mantenir un protagonisme destacat en la vida artística i social barcelonina, especialment entre els últims anys del segle XIX i les primeres dècades del segle XX, organitzant actes socials, balls i festes populars d’entre els quals destaquen els balls al gran saló de la Llotja i al Gran Teatre del Liceu. També funcionà com a local de joc. En varen ser aleshores puntals destacats artistes de la talla de Santiago Rusiñol i Ramon Casas. El 1893, les tensions internes suscitades entorn les activitats extra-artístiques i el tarannà de l’entitat desembocà amb l’escissió d’un grup de socis que fundaren una societat paral·lela de tendència cristiana, el Cercle Artístic de Sant Lluc. Lluís Graner, en la seva etapa de president, aconseguí treure l’entitat d’un molt baix moment econòmic, aconseguint la participació de tots els seus socis en exposicions-tòmbola d’obres donades per aquests. El 1916, el rei Alfons XIII li concedí el títol de Reial Cercle Artístic de Barcelona.

El Cercle ha organitzat importants exposicions individuals, col·lectives i d’homenatge a molts dels seus membres, com Xavier Gosé (1915), Baldomer Gili i Roig (1916 i 1980), Pere Borrell i Beltran (1935), Eliseu Meifrèn i Roig (1941), Enric Casanovas, i Carles Pellicer (1951), Hermen Anglada Camarasa (1955), Marià Llavanera (1956), Martí Llauradó, i Laureà Barrau (1959), Rafael Llimona, Francesc Llop i Marqués (1962), Ignasi Mallol (1966), Ernest Santasusagna (1967), Jaume Mercadé (1967), Enric Galwey (1970), Lluís Bonnin (1973), Joan Llaverias (1974), Bonaventura Puig Perucho (1979), Josep Aragay (2002) entre d’altres.

N’han estat socis destacats: Antoni Caba, Caterina Albert, Ramon Casas, Evarist Arnús, Marià Andreu, Modest Urgell, Ricard Urgell, Joan Borrell Nicolau, Joaquim Mir, Hermen Anglada Camarasa, Francesc Costa i Carrera, Isidre Nonell, Francesc Galí, Francesc Gimeno, Ricard Opisso, Francesc Labarta, Apel·les Mestres, i Felip Vall i Verdaguer, per posar alguns exemples.

Al llarg de la seva història, el Cercle ha ocupat moltes seus i ha tingut una vida itinerant. Finalment, el 1959, amb l’adquisició del Palau Pignatelli i de l’antiga Casa Bassols l’entitat aconseguí l’estabilitat desitjada.