Penó de l’Orfeó Sarrianenc

CODI DE REFERÈNCIA: MTAA_ACCSVS_0001
NOM DE L’OBJECTE: Estendard
AUTORS / PARTICIPANTS: Disseny d’Antoni Urpí, orfebre de Sarrià Realització desconeguda
MATERIALS / TÈCNICA: Teixit brodat amb fils de seda i fils metàl·lics. Aplicacions d'altres materials
LLOC: Barcelona
DATA: Benedicció i presentació pública el 6.10.1918
VOLUM I MIDES: 1 exemplar de 56 cm d’amplada i llargaria variable de 91 cm (primer retall), 105 cm (segon retall) i 140 cm (serrell i borla). Muntat sobre un suport metàl·lic amb pedestal arriba als 270 cm.
ENTITAT: Centre Cultural Sant Vicenç de Sarrià
PARAULES CLAU:
DESCARREGA'T LA FITXA
BIBLIOGRAFIA: Llibre d'Or de l'Estel de Natzaret. 100 anys a Sarrià (1907-2007). Parròquia de Sant Vicenç de Sarrià, 2006. https://beteve.cat/btv-noticies-73/100-anys-orfeo-sarrianenc/
DESCRIPCIÓ:

L’Orfeó Sarrianenc es va constituir l’any 1917 com a un fruit més del impuls que va suposar la creació de la Germanor d’Orfeons per a l’expansió d’aquestes entitats corals per tot Catalunya. La seva primera actuació es va produir el 7 d’octubre d’aquell mateix any dins l’acte de col·locació, per primer cop, de la bandera catalana a la seu de l’ajuntament de la llavors vila independent de Sarrià. Mancats com estem de documentació històrica anterior a 1939, en el moment de preparar la celebració del centenari d’aquest fet, l’any 2017, no disposavem de cap testimoni documental de l’acte. L’interès que va despertar la preparació d’aquest centenari va permetre localitzar un exemplar original del programa als Encants de Barcelona. Des de llavors, aquest document encapçala l’apartat de l’Orfeó dins els reconstruït Arxiu del Centre i Teatre de Sarrià. Un any després, el 6 d’octubre de 1918, l’Orfeó va  beneir el penó i va exhibir-lo per primer cop en un concert davant la seu de l’ajuntament de Sarrià. Aquesta institució havia subvencionat part del seu cost i havia promogut la subscripció popular que havia reunit la resta. Sabem que el disseny va ser degut a Antoni Urpí, membre de la junta de l’Orfeó, orfebre de professió i mestre del primer membre de la nissaga d’orfebres Serrahima. La seva aportació mostra una nova sensibilitat que trenca amb la dels fundadors del Centre i amb la tradició coral nascuda al segle XIX amb Josep Anselm Clavé:

  • En primer lloc, el motiu principal del penó no és una al·legoria de la música o del cant sinó una persona que canta. I a diferència del que passava al teatre del Centre i als cors claverians, una dona és la protagonista.
  • I en segon lloc, la dona canta llegint una partitura, fet que ens indica que ha rebut formació musical.

Dos detalls que indiquen un profund canvi social i cultural que es manifestarà amb tota la seva extensió en els estatuts de la nova entitat aprovats el 12 de febrer de 1919.

AUTORIA DE LA DESCRIPCIÓ: Llorenç Codern, Montserrat Morera.



Ajuda’ns a documentar

Si tens alguna dada o informació que pugui complementar la informació difosa en aquest portal sobre el patrimoni dels Ateneus, et convidem a formar part d’aquest projecte participatiu impulsat per la Federació d’Ateneus de Catalunya. A través d’aquest formulari, podràs contribuir a la millora de la informació.